Una bona persona en el record - Antoni Puig-Pey
Que la vida és injusta és evident, i en tenim proves tot sovint, en molt àmbits del nostre entorn, però quan es fa més indignant és quan se’ns emporta persones a una edat impensable, com son 58 anys.
Aquesta és l’edat que tenia en Toni Puig-Pey, una persona lligada a Borredà des de sempre i amb el qual tots havíem jugat de petit, conversat de més gran, i col·laborat i participat en tot el que es feia en el poble.
Era la típica persona afable i amable, predisposada a ajudar en el que fes falta, molt intel·ligent, molt actiu i ciutadà exemplar, en tots els aspectes de la vida personal i pública. Un pare exemplar amb dues filles esplèndides i una dona meravellosa amb les quals ha conviscut fins aquest final excessivament intempestiu.
En Toni, feia vida entre Girona, Les Llosses i Borredà, tres municipis als quals estimava per igual perquè a cadascun hi trobava el sentit de la seva vida. Municipi de treball actual, municipi de la seva esposa, i municipi de la seva joventut i on tenia la casa heretada dels pares. De fet per aquesta casa hi havíem passat mig poble, en els anys en que vivien els seus pares, i es convertia en una mena de “centre cívic” particular, per fer xerrades, cantades i alguns berenars comunitaris.
De fet tota la família Puig – Pey ha mantingut arrels en el poble i formen part del nostre paisatge col·lectiu, pels anys que porten i per les activitats en les que han participat o participen a dia d’avui. I el Toni estava a tot arreu, com no podia ser d’altra manera. Era un activista nat, i tant el teníem a la Coral de Borredà, com oferia la planta baixa de la casa restaurada per posar-hi la sala de vídeo durant la Mostra de Formatge, o deixant-la per altres activitats festives. De fet, és una de les entrades més representatives de l’arquitectura catalana dels segles passats, i la mostrava amb un gran orgull.
Començar un dia qualsevol amb ell al carrer suposava no solament una encaixada de mans i una salutació com les d’abans, sinó iniciar una conversa en la qual podia proposar qualsevol millora que se li havia ocorregut donant una volta pel poble o posant-se a disposició per si en algun moment podia ajudar en algun tema determinat.
Es lògic que ahir en el funeral hi hagués tothom qui l’havia conegut o treballat al seu costat. No podia tenir enemics perquè era impensable per impossible. L’entrega a la família, i a tots els àmbits de la vida, no pot portar enemistats. Al contrari, serveix de model per tants i tants altres que el prenen com exemple.
Quan varem saber de la malaltia tots confiàvem en la seva superació i a fe que ell hi va posar totes la ganes, amb la confiança i fe que mostrava en les seves creences. Unes creences molt arrelades i fermes que li han permès dir adéu amb la serenitat de qui marxa amb la consciència tranquil·la i els deures fets.
Efectivament, Toni, has dit adéu amb els deures fets i ja m’agradaria tenir ciutadans com tu a tot arreu. D’altra manera aniria el país. Et diem adéu però com diuen els savis orientals, ningú mor mentrestant dura el seu record. I el teu record ens durarà mentrestant visquem, i haurem de repetir-nos que no hem d’estar tristos per haver-te perdut, sinó alegrar-nos per haver-te conegut i tingut entre nosaltres. En nom propi, però també com Alcalde de Borredà, acompanyo en el dol a la vídua i a les filles, i amb elles a la resta de família, i a tots els amics i companys que han compartit vivències amb ell. Toni, has estat una bona persona. Segur que descanses en pau.
Borredà, 21 de febrer de 2016.
L’Alcalde i amic, Joan Roma i Cunill