Coneguda pel nom de Roma, fou una antiga parròquia rural l'única demarcació de Borredà que des dels seus inicis va pertànyer al bisbat de Vic i a la jurisdicció eclesiàstica del comtat d'Osona.
La primera notícia del lloc és de l'any 948; Comià s'esmenta com un dels límits de l'església de Sant Pere de Salselles, església donada a Ripoll pels marmessors d'Oliba. Fou transformat interiorment el segle XVIII, que fou enguixat i hom hi afegí uns contraforts a l'exterior per tal de mantenir en la seva posició vertical els murs de l'edifici. Les modificacions més importants devien tenir lloc l'any 1690, que fou canviada de lloc la porta d'entrada.
Originàriament, la seva estructura romànica devia ésser la d'una església d'una sola nau rectangular, de reduïdes dimensions, orientada a llevant i coronada per un absis, absis que fou substituït el segle XVIII per un presbiteri rectangular més petit que la nau.