És dins l'antic comtat de Berga. Surt esmentat per primer cop el 888 com a Palau Rodegari, com a possessió del monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll. Fou refeta al segle XII perquè quedà insuficient. Hom engruixí els murs de la nau i fou coberta amb una volta de canó, a la vegada que era acoblada a l'absis que havia estat construït el segle XI. Com les esglésies parroquials de Merlès, Borredà, Aranyonet, Obiols, Gargallà, Sorba i Sant Cugat del Racó pertanyia al monestir de Ripoll però estava inserida dins el territori del recent creat bisbat de Solsona del segle XVI; fou objecte així d'una concòrdia entre ambdues dignitats i un llarg plet per la jurisdicció que durava encara el segle XVIII.
A Ponent de l'església són visibles unes restes de murs, de les quals dibuixen els angles de diverses estances, i que poden correspondre a les runes d'un assentament d'hàbitat medieval o , com s'ha suposat, a l'estatge de Rodegari, personatge que donà nom a l'església i amb la qual apareix vinculat.
L'església és un petit edifici d'una nau coberta amb una volta lleugerament apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un simple plec que forma degradació, una forma molt peculiar, car no ha adoptat el sistema de la volta de canó, com és habitual, sinó que el seu alçat és dividit en dos trams, l'un amb volta de canó, el més proper a l'absis, i un altre amb el fragment d'una volta de quart d'esfera, talment com si es tractés d'una volta absidal. Aquesta peculiar entrega de l'absis amb la nau, que no té paral·lel en l'arquitectura romànica catalana, s'explica per l'evident diferència cronològica de construcció que hi ha entre la nau i l'absis, la qual cosa fa que no coneguem la nau original, substituïda per l'original, moment en el qual hom degué construir la volta de quart d'esfera esmentada com una enginyosa solució per resoldre la unió de l'absis amb la nau, molt més alta.